tag:blogger.com,1999:blog-34716528779329708452011-04-21T20:23:53.426-07:00Mapeshttp://www.blogger.com/profile/13352177500672776086noreply@blogger.comBlogger21100tag:blogger.com,1999:blog-3471652877932970845.post-70612972095456361682009-03-23T22:04:00.001-07:002009-03-23T22:06:54.382-07:00<a href="http://3.bp.blogspot.com/_kJnqcHcfhFI/Sa_Y8L89cfI/AAAAAAAAACE/OvtUjfQ9etQ/s1600-h/Mapa+Mongòlia.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5309701014205329906" style="WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 328px" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_kJnqcHcfhFI/Sa_Y8L89cfI/AAAAAAAAACE/OvtUjfQ9etQ/s400/Mapa+Mong%C3%B2lia.jpg" border="0" /></a><br /><div></div><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3471652877932970845-7061297209545636168?l=mongoliaxinuxanu.blogspot.com' alt='' /></div>Mapeshttp://www.blogger.com/profile/13352177500672776086noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3471652877932970845.post-27745008647391730182009-03-23T22:00:00.000-07:002009-03-24T04:14:05.821-07:00Mongolia es el primer pais on hem estat fora d'Europa, al ser “novatus” anavem acollonits, i no va ser de gran ajuda el primer contacte amb el consulat, on van ser una mica desagradables. Mes endevant vam veure que aquesta actitut era comu amb moltes ambaixades, i ara ja no ens hi amoinem.<br />A l'avio vam coneixer la primera persona mongola, que no entenia gaire que anavem a fer al seu pais. Segons ella nomes hi havia “bad people”, pero res d'aixo, el que vam trobar va ser un pais fantastic amb una gent molt xafardera i curiosa.<br />El primer dia vam extendre el visat per dos mesos i practicament no el vam ensenyar a ningu fins l'ultim dia al marxar. A partir d'aqui a viure i a disfrutar de Mongolia, de la gent, dels paisatges, del silenci...<br />L'estil de vida nomada que tenen, ha permes que ens sentissim com a casa cada cop que hem plantat la tenda. Cada vespre un cop instal·lats ens arribava alguna visita-sorpresa a cavall, els convidavem a menjar quatre galetes i quan veien que et posaves a cuinar, marxaven sempre somriguent.<br />Mes de dues, de tres i de quatre vegades els vam necessitar perque ens indiquessin el cami que haviem de seguir (a mongolia hi ha bifurcacions constantment, i no es conya!), i sempre ens feien el mateix; quan de lluny veien que t'apropaves al seu ger, entraven tots cap a dintre. Al principi se'ns feia raro, llavors ja era com un joc. Sambaino cridavem! ningu deia res, pero t'esperaven a dins el ger. Entraves i ja no et podies fer enrera, got de llet en una ma, formatge a l'altre i un mutu somriure d'orella a orella.<br />Ai senyor, i quin pais! Es ideal per viatjar-hi en bicicleta, el transit es inexistent, aixo si, lluny de la capital. <br />Nosaltres vam pedalar per dues zones ben diferenciades; el Nord, molt verd i amb més relleu, i el Sud, pel Gobi, on les planuries eren inmenses.<br />Tambe vem haver d'agafar algun bus, el primer per sortir de la capital, i l'altre per entrar-hi. El mal estat de les carreteres fa que qualsevol trajecte duri molta estona i sigui bastant incomode pels sotracs constants, no hi ha mes remei: PACIENCIA!<div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3471652877932970845-2774500864739173018?l=mongoliaxinuxanu.blogspot.com' alt='' /></div>Mapeshttp://www.blogger.com/profile/13352177500672776086noreply@blogger.com0